Bellona

Potser volíeu: Bel·lona

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bɛlˈloː.na/
• Etimologia: De l’antic Duellōna.

Nom propi

Bellōna f. ‎(genitiu Bellōnae)

1. (mitologia romana) Bel·lona, deessa de la guerra.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Bellōna	-
Vocatiu	Bellōna	-
Acusatiu	Bellōnam	-
Genitiu	Bellōnae	-
Datiu	Bellōnae	-
Ablatiu	Bellōnā	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Bellona». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.