camarlengo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ka.maɾˈleŋ.ɡo\

Americà: alt \k(a).maɾˈleŋ.ɡo\, baix \ka.maɾˈleŋ.ɡo\

• Rimes: -enɡo
• Etimologia: Del català camarlenc.

Nom

camarlengo m. ‎(plural camarlengos)

1. camarlenc, cardenal encarregat del govern de l'Església quan queda vacant la Santa Seu.
2. camarlenc, oficial de la cort encarregat dels serveis domèstics, especialment de la Corona d'Aragó.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mar·len·go (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ka.marˈleŋ.ɡo/
• Etimologia: Del fràncic *kamerling, derivat de *kamer ‎(«cambra»).

Nom

camarlengo m. ‎(plural camarlenghi)

1. forma alternativa de camerlengo

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·mar·lén·go (4)