oi

Potser volíeu: oí, oï

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, interjecció 1, verb) /ˈɔj/
• Rimes: -ɔj

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció 2) /ˈoj/
• Rimes: -oj
• Etimologia: Nom: del llatí odium, segle XIV. Doblet de odi.
• Etimologia: Interjecció 1: del llatí hoc ‎(«això»).
• Etimologia: Interjecció 2: d’origen expressiu, paral·lel a ai, ei i ui.

Nom

oi m. ‎(plural ois)

1. (sovint en plural) nàusea
2. fàstic

Derivats

• oiar
• oiós
• oiat

Interjecció

oi

1. (interrogatiu, central, nord-occidental) Demanda de confirmació d’una afirmació o d’assentiment a una petició.

   Demà vindràs, oi?

   Oi que em perdones?

2. (central) Manifestació de conformitat absoluta.

   Em perdones? - Oi, va dir.

Sinònims

• (demanda de confirmació) veritat?, no?, fa?
• (manifestació de conformitat) si!, i tant, oi tant, és clar

Traduccions

Demanda de confirmació o d’assentiment

• Anglès: isn't it so ^(en)
• Castellà: no ^(es), verdad ^(es)
• Francès: n'est-ce pas ^(fr)
• Italià: vero ^(it)

Manifestació de conformitat

• Anglès: yeah ^(en)
• Castellà: desde luego ^(es)
• Italià: è vero ^(it)

Interjecció

oi

1. Expressió de sorpresa.

   Oi! Quan has arribat?

2. (sovint reduplicat) Expressió de dolor.

   Oi!, oi! Quin mal que fa!

Sinònims

• (expressió de dolor) ah, ai, oh

Traduccions

Expressió de sorpresa

• Anglès: whoa ^(en), hey ^(en)
• Castellà: hombre ^(es), vaya ^(es)
• Francès: tiens ^(fr)
• Italià: ehilà ^(it)

Expressió de dolor

• Anglès: ouch ^(en)
• Castellà: uy ^(es)
• Francès: aïe ^(fr)
• Italià: ahi ^(it)

Verb

oi

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de oiar

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: Io ^(revers), ió, Ió

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot