Potser volíeu: Ame, amé, Amé, âme

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈa.mə/, occidental /ˈa.me/

ame

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·me (2)
  • Anagrama: ema (revers)

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈa.me/
  • Rimes: -ame

ame

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb amar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb amar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb amar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·me (2)
  • Anagrames: mea, meá

Japonès

modifica

ame

  1. forma romaji de
  • Pronúncia: /amɪ/
  • Etimologia: del protoalgonquí *pemyi (grassa).

ame

  1. pemmican