Theogenes

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tʰɛˈɔ.ɡɛ.neːs/

Nom propi

Theogenēs m. ‎(genitiu Theogenis)

1. Prenom masculí

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theogenēs	-
Vocatiu	Theogenēs	-
Acusatiu	Theogenem	-
Genitiu	Theogenis	-
Datiu	Theogenī	-
Ablatiu	Theogene	-

Relacionats

• Theogenis (femení)

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theogenes». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1568.