acreditatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.kɾə.ði.təˈtiw/, occidental /a.kɾe.ði.taˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: De acreditar i el sufix -tiu.

Adjectiu

acreditatiu m. ‎(femení acreditativa, plural masculí acreditatius, plural femení acreditatives)

1. Que serveix per demostrar veracitat.

   «La dotació del premi és de mil euros i la persona guardonada rebrà un diploma acreditatiu.» (XC Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 2020, pàgina 36)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: accreditive ^(en)
• Castellà: acreditativo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cre·di·ta·tiu (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB