adreçador

Català

Un adreçador de fuster

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ðɾə.səˈðo/
Occidental:	nord-occidental /a.ðɾe.saˈðo/, valencià /a.ðɾe.saˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De adreçar i el sufix -dor.

Adjectiu

adreçador m. ‎(femení adreçadora, plural masculí adreçadors, plural femení adreçadores)

1. Que adreça.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: enderezador ^(es)

Nom

adreçador m. ‎(plural adreçadors)

1. Estri per a adreçar moles.
2. Eina de fuster consistent en una garlopa amb una guia per ajustar-la al cantell de la peça.

Derivats

• passar per l'adreçador

Traduccions

Garlopa amb guia

• Castellà: juntera ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dre·ça·dor (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB