aestimator

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ajs.tɪˈmaː.tɔr/
• Etimologia: Derivat de aestimō.

Nom

aestimātor m. ‎(genitiu aestimātōris)

1. admirador, el qui valora just

   «vide quam iniqui sint divinorum munerum aestimatores» (Seneca, De Beneficiis, II.29)

   Observa com són d'injusts els admiradors dels dons divins.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	aestimātor	aestimātōrēs
Vocatiu	aestimātor	aestimātōrēs
Acusatiu	aestimātōrem	aestimātōrēs
Genitiu	aestimātōris	aestimātōrum
Datiu	aestimātōrī	aestimātōribus
Ablatiu	aestimātōre	aestimātōribus