alloco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈʎo.ku/, occidental /aˈʎo.ko/
• Rimes: -oko

Verb

alloco

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de allocar

   [Jo] m'alloco, m'alloque, m'alloc o m'alloqui.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb allocar

   [Que jo] m'alloco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] m'alloqui o m'alloque.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb allocar

   [Que ell/ella/vostè] s'alloco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] s'alloqui o s'alloque.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·llo·co (3)
• Anagrama: acollo