altercar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əɫ.tərˈka/
Occidental:	nord-occidental /aɫ.terˈka/
	valencià /aɫ.teɾˈkaɾ/, /aɫ.teɾˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: altercà
• Etimologia: Del llatí altercāre, segle XV.

Verb

altercar intr.

1. Disputar amb tenacitat.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	altercar			haver altercat
gerundi	altercant			havent altercat
participi	altercat, altercada, altercats, altercades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alterco	alterques	alterca	alterquem	alterqueu	alterquen
	alterque						val
	alterqui						sept
	alterc				altercau		bal, alg
				altercam			bal
imperfet	altercava	altercaves	altercava	altercàvem	altercàveu	altercaven
passat simple	alterquí	altercares	altercà	altercàrem	altercàreu	altercaren
futur	altercaré	altercaràs	altercarà	altercarem	altercareu	altercaran
condicional	altercaria	altercaries	altercaria	altercaríem	altercaríeu	altercarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alterqui	alterquis	alterqui	alterquem	alterqueu	alterquin
	alterque	alterques	alterque			alterquen	occ, bal
imperfet	alterqués	alterquessis	alterqués	alterquéssim	alterquéssiu	alterquessin
		alterquesses		alterquéssem	alterquésseu	alterquessen
	altercàs	altercassis	altercàs	altercàssim	altercàssiu	altercassin	bal
		altercasses		altercàssem	altercàsseu	altercassen	val, bal (1)
	altercara	altercares	altercara	altercàrem	altercàreu	altercaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	alterca	alterqui	alterquem	alterqueu	alterquin
	–				altercau		bal, alg
	–		alterque			alterquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				altercàvom	altercavo		centr, n-occ
	altercavi						sept
	altercaia	altercaies	altercaia	altercàiem	altercaieu	altercaien	n-occ
condicional	altercariva	altercarives	altercariva	altercarívem	altercaríveu	altercariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	alterco	altercos	alterco	alterqueguem	alterquegueu		n-occ
imperfet	alterquessi		alterquessi				sept, alg
	alterquessa						centr, n-occ
	alterqueguessa	alterqueguesses	alterquegués	alterqueguéssom	alterqueguéssou	alterqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...altercat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...altercar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...altercat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...altercat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...altercat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...altercat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...altercar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...altercat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...altercat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...altercat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: alterco, alterca, alterquem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

• altercat, altercació

Sinònims

• debatre, discutir, polemitzar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: quarrel ^(en)
• Castellà: altercar ^(es)
• Francès: se disputer ^(fr), se quereller ^(fr)
• Italià: altercare ^(it)
• Llatí: altercare ^(la)
• Portuguès: altercar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·car (3)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: altercar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /al.teɾˈkaɾ/

Americà: alt /al.t(e)ɾˈkaɾ/, baix /al.teɾˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí altercāre.

Verb

altercar intr. ‎(present alterco, passat alterqué, futur altercaré)

1. altercar

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·car (3)
• Anagrama: carretal

Portuguès

Verb

altercar intr.

1. altercar