aposició

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pu.zi.siˈo/
	balear /ə.po.zi.siˈo/, /ə.pu.zi.siˈo/
Occidental:	/a.po.zi.siˈo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí appositiōnem, acusatiu de appositiō, de appositum, participi de appōnō ‎(«aposar»), segle XVII.

Nom

aposició f. ‎(plural aposicions)

1. Acció de superposar.
2. (gramàtica) Substantiu o sintagma nominal que fa de complement d’un altre substantiu o sintagma nominal de forma explicativa o restrictiva.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: apposition ^(en)
• Castellà: aposición ^(es) f.
• Francès: apposition ^(fr) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·si·ci·ó (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot