arraïleu

Català

Verb

arraïleu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de arraïlar
2. (occidental) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb arraïlar
3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb arraïlar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·leu (4)
• Anagrames: arilareu, arilàreu