Català

modifica

assamarre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assamarrar
  2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assamarrar
  3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assamarrar
  4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb assamarrar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: as·sa·mar·re (4)
  • Anagrama: arramasse