barrufe

Català

Verb

barrufe

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de barrufar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb barrufar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb barrufar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb barrufar

Variants

• [1] barrufo, barrufi, barruf
• [2] barrufi
• [3] barrufi
• [4] barrufi

Miscel·lània

• Síl·labes: bar·ru·fe (3)
• Anagrames: brufaré, februra, rebufar