besllaure

Català

Verb

besllaure

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de besllaurar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb besllaurar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb besllaurar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb besllaurar

Variants

• [1] besllauro
• [2] besllauri
• [3] besllauri
• [4] besllauri