bonifique

Català

Verb

bonifique

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonificar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bonificar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bonificar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bonificar

Variants

• [1] bonifico, bonifiqui, bonific
• [2] bonifiqui
• [3] bonifiqui
• [4] bonifiqui