brandara

Potser volíeu: brandarà

Català

Verb

brandara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandar

Variants

• [1] brandessi, brandés, brandàs
• [2] brandessi, brandés, brandàs

Miscel·lània

• Anagrames: abrandar, bandarra