Català
modifica

Oriental:  central /bɾuˈʎa/
balear /bɾoˈʎa/, /bɾuˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /bɾoˈʎa/
valencià /bɾoˈʎaɾ/, /bɾoˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: brollà, brullà, brullar
  • Etimologia: Del gàl·lic *brogilos ‎(«brolla»), del cèltic *mrogis ‎(«límit»), per canvi semàntic del sentit de brotar o bord aplicat a líquids, segle XIII. Potser via l’occità antic brolhar. Cognat de l’occità broa ‎(«vora»), del francès breuil ‎(«bardissa») i de l’italià brolo ‎(«hort»).

Verb modifica

brollar intr.

  1. L’aigua, sortir impetuosament de terra, d’una font.
  2. Un líquid, sortir abundosament d’un recipient.
  3. Una planta, créixer sortint de terra.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: brollo, brolla, brollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bro·llar (2)
  • Anagrama: borrall

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: brollar


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /bɾoˈʎaɾ/, meridional /bɾoˈʝaɾ/
Americà: /bɾoˈʝaɾ/, austral \bɾoˈʒaɾ\

Verb modifica

brollar ‎(present brollo, passat brollé, futur brollaré)

  1. borbollar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bro·llar (2)