brotonara

Potser volíeu: brotonarà

Català

Verb

brotonara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotonar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb brotonar

Variants

• [1] brotonés, brotonàs
• [2] brotonés, brotonàs

Miscel·lània

• Anagrama: aborronat