Potser volíeu: BUIT


Català
modifica

Oriental:  /ˈbujt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈbujt/, /ˈbwit/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: vuit
  • Etimologia: Del llatí vulgar voc(i)tu(m), participi de *vocāre, del clàssic vacāre ‎(«buidar»), equivalent al participi clàssic vacŭus, segle XIII. El canvi de la consonant inicial s’explica per fusió fonètica en romanç primitiu /vɔxtu/ > /vwɔjt(u)/ > /vwujt/ > /bujt/.[1]

Adjectiu modifica

buit m. ‎(femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.
  2. (matemàtiques) Dit del conjunt que no té elements.

Traduccions modifica

Nom modifica

buit m. ‎(plural buits)

  1. Espai no ocupat per allò a què està destinat.
  2. (física) Absència de matèria.

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: 1

Vegeu també modifica

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996