Potser volíeu: CALMA, calmà


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkaɫ.mə/, occidental /ˈkaɫ.ma/
  • Rimes: -alma
  • Etimologia: D'origen preromà, segle XI [1].
  • Etimologia: Del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»), segle XIV [2], d’origen mariner per la calma canicular.

Nom modifica

calma f. ‎(plural calmes)

  1. Plana sense bosc en el cim d’una muntanya.

Traduccions modifica

Nom modifica

calma f. ‎(plural calmes)

  1. En general situació en la qual hi ha poc moviment o no n'hi ha cap.
    El motor està en calma.
  2. Situació en la qual el mar o el vent tenen un moviment suau o nul.
  3. Situació en la qual l'excitació nerviosa dels animals i en especial de les persones és molt baixa.
  4. Sensació de tranquil·litat.
  5. Situació en la qual els mercats financers realitzen poques transaccions.
  6. En una guerra, situació en la qual els combats s'han reduït o s'han aturat.
  7. Veu que hom diu per aturar o reduir una excitació excessiva i pertorbadora o un principi de conflictivitat.

Sinònims modifica

Antònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

calma f. ‎(plural calmes)

  1. forma femenina de calm

Verb modifica

calma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calmar

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkal.ma/
  • Rimes: -alma
  • Etimologia: Del català calma, del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

Nom modifica

calma f. ‎(plural calmas)

  1. calma

Compostos i expressions modifica

  • calma chicha: mar molt en calma

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: cal·ma (2)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre calma