carbone

Català

Verb

carbone

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de carbonar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb carbonar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb carbonar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb carbonar

Variants

• [1] carbono, carboni, carbon
• [2] carboni
• [3] carboni
• [4] carboni

Miscel·lània

• Síl·labes: car·bo·ne (3)
• Heterograma de 7 lletres (abcenor)

Francès

• Pronúncia: /kaʁˈbɔn/

Nom

carbone m. ‎(plural carbones)

1. carboni

Relacionats

Taula periòdica en francès

1 H   2 He 3 Li 4 Be   5 B 6 C 7 N 8 O 9 F 10 Ne 11 Na 12 Mg   13 Al 14 Si 15 P 16 S 17 Cl 18 Ar 19 K 20 Ca 21 Sc 22 Ti 23 V 24 Cr 25 Mn 26 Fe 27 Co 28 Ni 29 Cu 30 Zn 31 Ga 32 Ge 33 As 34 Se 35 Br 36 Kr 37 Rb 38 Sr 39 Y 40 Zr 41 Nb 42 Mo 43 Tc 44 Ru 45 Rh 46 Pd 47 Ag 48 Cd 49 In 50 Sn 51 Sb 52 Te 53 I 54 Xe 55 Cs 56 Ba * 72 Hf 73 Ta 74 W 75 Re 76 Os 77 Ir 78 Pt 79 Au 80 Hg 81 Tl 82 Pb 83 Bi 84 Po 85 At 86 Rn 87 Fr 88 Ra ** 104 Rf 105 Db 106 Sg 107 Bh 108 Hs 109 Mt 110 Ds 111 Rg 112 Cn 113 Nh 114 Fl 115 Mc 116 Lv 117 Ts 118 Og   * 57 La 58 Ce 59 Pr 60 Nd 61 Pm 62 Sm 63 Eu 64 Gd 65 Tb 66 Dy 67 Ho 68 Er 69 Tm 70 Yb 71 Lu ** 89 Ac 90 Th 91 Pa 92 U 93 Np 94 Pu 95 Am 96 Cm 97 Bk 98 Cf 99 Es 100 Fm 101 Md 102 No 103 Lr

Romanès

Nom

carbone

1. vocatiu singular de carbon