clapa
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈkɫa.pə/, occidental /ˈkɫa.pa/
- Rimes: -apa
- Etimologia: D’origen germànic incert, probablement onomatopeic, segle XIV, paral·lel a clap i cognat de l’occità antic clapa («esclat d’una pedra, pila de pedres») i del francès antic claper («colpejar»). Del soroll d’una pedra va passar a pedra, pila de pedres, petit pedregar, tros de terreny diferent i taca d’un altre color.
Nom modifica
clapa f. (plural clapes)
- Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn.
Variants modifica
Sinònims modifica
Traduccions modifica
1. Petita extensió d'alguna cosa (herba, cabells, pèl, fongs, etc) que creix de manera distingible del seu entorn