col·limàreu

Potser volíeu: col·limareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫiˈma.ɾəw/, /ku.ɫiˈma.ɾəw/
	balear /koɫ.ɫiˈma.ɾəw/, /kuɫ.ɫiˈma.ɾəw/
Occidental:	/koɫ.ɫiˈma.ɾew/, /ko.ɫiˈma.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

col·limàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de col·limar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb col·limar