Català
modifica

  • Pronúncia(i): central /kun.siˈɫi.u/, occidental /kon.siˈɫi.o/
  • Rimes: -io

Verb modifica

concilio

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de conciliar

Variants modifica


Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /kɔŋˈkɪ.lɪ.oː/
  • Etimologia: De concilium.

Verb modifica

conciliō ‎(1a present?), conciliās ‎(2a present), conciliāre ‎(infinitiu), conciliāvī ‎(perfet), conciliātum ‎(supí)

  1. aplegar-se mútuament, enfrontar
  2. conciliar, arbitrar, mediar
    Benevolentiam alicujus alicui conciliare.
    Induir algú a conciliar-se amb un altre.
  3. arranjar, acordar
    Conciliare nuptias.
    Arranjar un matrimoni.

Nom modifica

conciliō

  1. datiu singular de concilium
  2. ablatiu singular de concilium