consonant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.suˈnan/
	balear /kon.soˈnant/, /kun.suˈnan/
Occidental:	nord-occidental /kon.soˈnan/
	valencià /kon.soˈnant/, /kon.soˈnan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí cōnsonāns.

Nom

consonant f. ‎(plural consonants)

1. Tipus de lletra que representa els sons no vocàlics.

   La consonant s, en posició final de mot, si va seguida d'un altre mot que comença amb vocal o amb consonant sonora, se sonoritza i esdevé [z]

Traduccions

Traduccions

• Anglès: consonant ^(en)
• Castellà: consonante ^(es)
• Francès: consonant ^(fr)
• Italià: consonante ^(it)

Adjectiu

consonant inv. ‎(plural consonants)

1. Que sona al mateix temps.

   Capítol 4: en lo qual se declare com los moviments que formen un diapasó són espècies de la música consonant.

2. Tipus de rima en què només coincideixen el sons consonàntics del darrer mot de cada vers.

   La quarta és formada per quatre versos heptasíl·labs de rima encadenada consonant, amb una rima falsa.

3. Que coincideix en la manera de pensar d'altres.

   Ja hem dit més amunt que, de forma consonant amb la immensa majoria de treballs duts a terme sobre el tema,

Sinònims

• [1] harmonitzant

Antònims

• [2] assonant
• [3] divergent

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: con·so·nant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB