contrariares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tɾə.ɾiˈa.ɾəs/
	balear /kon.tɾə.ɾiˈa.ɾəs/, /kun.tɾə.ɾiˈa.ɾəs/
Occidental:	/kon.tɾa.ɾiˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

contrariares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de contrariar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb contrariar

Variants

• [2] contrariessis, contrariesses, contrariassis, contrariasses

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tra·ri·a·res (5)