copulàrem

Potser volíeu: copularem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.puˈɫa.ɾəm/
	balear /ko.puˈɫa.ɾəm/, /ku.puˈɫa.ɾəm/
Occidental:	/ko.puˈɫa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

copulàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de copular
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb copular

Variants

• [2] copuléssim, copuléssem, copulàssim, copulàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pu·là·rem (4)
• Heterograma de 9 lletres (acelmopru)
• Anagrames: complaure, proclameu