Català
modifica

Oriental:  /kɾuˈʃi/
Occidental:  nord-occidental /kɾujˈʃi/
valencià /kɾujˈʃiɾ/, /kɾuˈʃi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: cruixí
  • Etimologia: Segurament d'origen onomatopeic, segle XIII.

Verb modifica

cruixir intr., trans.

  1. Fer quelcom un soroll, en trencar-se o fregar amb alguna cosa, que és la suma de petits sorolls ràpids i secs.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: cruixo, cruix, cruixim

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: crui·xir (2)

Vegeu també modifica