cueillir

Francès

• Pronúncia: /kœˈjiʁ àudio (Canadà) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic cueudre, derivat del llatí colligere.

Verb

cueillir

1. collir

   «Les deux couples riaient, bavardaient, cueillaient des fleurs, se cajolaient et se mignotaient.» (H. G. Wells, (traductors Henry-D. Davray; B. Kozakiewicz) La Guerre dans les airs, ed. Mercure de France, París, 1921, p. 55)

   Les dues parelles reien, xerraven, collien flors, bromejaven i s'acaronaven.

2. enxampar, arrestar

   «Comme on l’avait à l’œil pour un vol de soieries, on a été le cueillir doucement à la sortie du spectacle.» (Jo Barnais [Georges Auguste Charles Guibourg, dit Georgius], Mort aux ténors, capítol III, ed. Gallimard, 1956, p. 25)

   Com que li teníem ficat l'ull a sobre per un robatori de sedes, el vam enxampar amb facilitat a la sortida d'un espectacle.

Sinònims

• détacher
• arrêter