desconhortàreu

Potser volíeu: desconhortareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəs.ku.nurˈta.ɾəw/
	balear /dəs.ko.noɾˈta.ɾəw/, /dəs.ku.nurˈta.ɾəw/
Occidental:	/des.ko.noɾˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

desconhortàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de desconhortar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconhortar

Variants

• [2] desconhortéssiu, desconhortésseu, desconhortàssiu, desconhortàsseu