dit

Potser volíeu: DIT

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdit/^ⓘ
• Rimes: -it
• Etimologia: [1] Probablement del llatí vulgar *dītus, del clàssic digitus, segle XIII. Doblet de dígit.
• Etimologia: [2] Del llatí *dīctu, de dictus, participi de dīctō ‎(«dir»).

Nom

dit m. ‎(plural dits)

1. (anatomia) Cadascun dels extrems articulats i separats de la mà, del peu i de les potes d'alguns animals.
2. Mida que correspon aproximadament al gruix del dit d'una persona adulta.

Derivats

• ditejar
• ditada

Compostos i expressions

• dits de la mà: dit polze, dit índex, dit del cor, dit anular, dit menovell
• a dit = sense criteri objectiu, a sort o de sotamà
• assenyalar amb el dit = inculpar algú, dir els defectes
• com anell al dit = molt adequat
• per llepar-se els dits = molt bo, aplicat al menjar
• agafar-se els dits = comprometre's
• no tenir dos dits de front = ser inconscient

Traduccions

Extrem de la mà, del peu

• Abkhaz: анацәа ^(ab)
• Afrikaans: vinger ^(af)
• Albanès: gisht ^(sq) m.
• Alemany: Finger ^(de) m.
• Amhàric: ጣት ^(am)
• Anglès: finger ^(en), toe ^(en)
• Armeni: մատ ^(hy) ‎(mat)
• Assamès: আঙুলি ^(as)
• Asturià: deu ^(ast) m.
• Àzeri: barmaq ^(az)
• Baixkir: бармаҡ ^(ba)
• Basc: hatz ^(eu)
• Belarús: па́лец ^(be) m. ‎(pàlets)
• Bengalí: আঙ্গুল ^(bn)
• Birmà: လက်ချောင်း ^(my)
• Bretó: biz ^(br) m.
• Búlgar: пръст ^(bg) m. ‎(prast)
• Castellà: dedo ^(es) m.
• Coreà: 손가락 ^(ko) ‎(son-garak)
• Cors: ditu ^(co)
• Danès: finger ^(da) c.
• Eslovac: prst ^(sk) m.
• Eslovè: prst ^(sl) m.
• Esperanto: fingro ^(eo)
• Estonià: sõrm ^(et)
• Feroès: fingur ^(fo) m.
• Finès: sormi ^(fi)
• Francès: doigt ^(fr) m.
• Friülà: dêt ^(fur)
• Gaèlic escocès: meur ^(gd) f.
• Gagaús: parmak ^(gag)
• Gallec: dedo ^(gl) m.
• Gal·lès: bys ^(cy) m.
• Georgià: თითი ^(ka) ‎(titi)
• Grec: δάχτυλο ^(el) m. ‎(dàkhtilo)
• Groenlandès: inuak ^(kl)
• Gujarati: આંગળી ^(gu) f.
• Haussa: yatsa ^(ha)
• Hawaià: manamana ^(haw)
• Hebreu: אֶצְבַּע ^(he) f.
• Hindi: उंगली ^(hi) f.
• Hongarès: ujj ^(hu)
• Ídix: פֿינגער ^(yi) m.
• Ido: fingro ^(io)
• Indonesi: jari ^(id)
• Irlandès: méar ^(ga) f.
• Islandès: fingur ^(is) m.
• Italià: dito ^(it) m.
• Japonès: 指 ^(ja)
• Kazakh: бармақ ^(kk) ‎(barmaq/barmakh)
• Khmer: ម្រាមដៃ ^(km)
• Kirguís: бармак ^(ky) ‎(barmak)
• Kurd: til ^(ku)
• Laosià: ນິ້ວມື ^(lo)
• Letó: pirksts ^(lv) m.
• Lituà: pirštas ^(lt) m.
• Llatí: digitus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: DIT ^(csc)
• Luxemburguès: Fanger ^(lb)
• Macedoni: прст ^(mk) m.
• Malai: jari ^(ms)
• Malaiàlam: വിരൽ ^(ml)
• Malgaix: ankihikely ^(mg)
• Maltès: saba ^(mt) m.
• Manx: mair ^(gv)
• Maori: mikao ^(mi)
• Marathi: अंगुली ^(mr) f.
• Mongol: хуруу ^(mn)
• Nàhuatl: mapili ^(nah)
• Navaho: álázhoozh ^(nv)
• Neerlandès: vinger ^(nl) m.
• Nepalès: औंला ^(ne)
• Noruec: finger ^(no) m.
• Occità: det ^(oc) m., dit ^(oc) m.
• Osseta: ӕнгуылдз ^(os)
• Paixtu: ګوته ^(ps)
• Persa: انگشت ^(fa)
• Polonès: palec ^(pl) m.
• Portuguès: dedo ^(pt) m.
• Quítxua: ruk'ana ^(qu)
• Retoromànic: det ^(rm) m.
• Romanès: deget ^(ro) n.
• Romaní: naj ^(rom)
• Rus: палец ^(ru) m. ‎(palets)
• Sànscrit: अङ्गुली ^(sa)
• Sard: didu ^(sc) m.
• Serbocroat: прст ^(sh)
• Sicilià: iritu ^(scn) m., itu ^(scn) m.
• Singalès: ඇඟිල්‍ල ^(si)
• Somali: faro ^(so)
• Suahili: kidole ^(sw)
• Suec: finger ^(sv) n.
• Tadjik: ангушт ^(tg)
• Tagal: daliri ^(tl)
• Tai: นิ้ว ^(th)
• Tàmil: விரல் ^(ta)
• Tàtar: бармак ^(tt)
• Telugu: వేలు ^(te)
• Tibetà: མཛུག་གུ ^(bo)
• Tigrinya: ኣጻብዕ ^(ti)
• Turc: parmak ^(tr)
• Turcman: barmak ^(tk)
• Txec: prst ^(cs) m.
• Ucraïnès: па́лець ^(uk) m. ‎(pàlets)
• Udmurt: чиньы ^(udm)
• Uigur: بارماق ^(ug)
• Urdú: انگلی ^(ur) f.
• Uzbek: barmoq ^(uz)
• Való: doet ^(wa)
• Vènet: déo ^(vec)
• Vietnamita: ngón tay ^(vi)
• Volapük: doat ^(vo)
• Wolof: baaraam ^(wo)
• Xhosa: umnwe ^(xh)
• Xinès: 手指 ^(zh) ‎(shǒuzhǐ)
• Zhuang: lwgfwngz ^(za)
• Zulu: umunwe ^(zu)

Nom

dit m. ‎(plural dits)

1. (obsolet) Allò que es diu.
2. (folklore) Dita que expressa una creença popular.

   Que «a les serps els agrada la llet de lactància» és un dit de llegenda urbana.

Sinònims

• (folklore) text informatiu, enunciat de creença, matriu de llegenda

Verb

dit ‎(infinitiu dir)

1. participi masculí singular del verb dir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Termfolk

Català antic

Verb

dit

1. participi masculí singular de dir