duga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈdu.ɣa/
• Rimes: -uɡa

Verb

duga

1. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dur

   [Que jo] dugui o duga; [jo] no dugui o duga.

2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dur

   [Que ell/ella/vostè] dugui o duga; [ell/ella/vostè] no dugui o duga.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dur

   Dugui o duga [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

• Síl·labes: du·ga (2)
• Anagrama: Agud ^(revers)