emmalaltires
Català
modifica
Verb modifica
emmalaltires
- (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de emmalaltir
- (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir
Variants modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: em·ma·lal·ti·res (5)
- Anagrames: emmalaltir-se, mestallaríem
Català antic
modifica
Verb modifica
emmalaltires
- segona persona singular (tu) del passat de emmalaltir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir
Variants modifica
- [1] emmalaltist
- [2] emmalaltisses