enerve

Català

Verb

enerve

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enervar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enervar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enervar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enervar

Variants

• [1] enervo, enervi, enerv
• [2] enervi
• [3] enervi
• [4] enervi

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ner·ve (3)
• Anagrama: venere