Català
modifica

Verb modifica

enfortiguéreu

  1. (col·loquial balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enfortir
  2. (col·loquial valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfortir

Variants modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: en·for·ti·gué·reu (5)