envinàreu

Potser volíeu: envinareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna.ɾəw/, balear /əɱ.viˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna.ɾew/
	valencià /eɱ.viˈna.ɾew/, /em.biˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

envinàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envinar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar

Variants

• [2] envinéssiu, envinésseu, envinàssiu, envinàsseu