envinara

Potser volíeu: envinarà

Català

Verb

envinara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envinar

Variants

• [1] envinés, envinàs
• [2] envinés, envinàs

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·na·ra (4)
• Anagrames: arniaven, avinaren, envairan, enviaran, vanarien