esbraonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bɾə.uˈna.ɾəs/
	balear /əz.bɾə.oˈna.ɾəs/, /əz.bɾə.uˈna.ɾəs/
Occidental:	/ez.bɾa.oˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

esbraonares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de esbraonar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbraonar

Variants

• [2] esbraonessis, esbraonesses, esbraonassis, esbraonasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bra·o·na·res (5)
• Anagrama: esbraonar-se