escote

Potser volíeu: escoté

Català

Verb

escote

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escotar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escotar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escotar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb escotar

Variants

• [1] escoto, escoti, escot
• [2] escoti, escoto
• [3] escoti, escoto
• [4] escoti

Miscel·lània

• Síl·labes: es·co·te (3)
• Anagrama: coetes