Català
modifica

Oriental:  central /əz.murˈza/
balear /əz.moɾˈza/, /əz.murˈza/
alguerès /az.mulˈza/
Occidental:  nord-occidental /ez.morˈza/
valencià /ez.moɾˈzaɾ/, /ez.moɾˈza/
Informal:  nord-occidental /az.morˈza/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del català antic almorzar originat en valencià, amb canvi de prefix per hipercorrecció desarabitzant, del castellà o de l’aragonès almorzar, del llatí vulgar *admŏrdiare i de *admordium, del clàssic admordēre ‎(«fer un bocí»), segle XVI substituint l’antic dinar.

Verb modifica

esmorzar intr., trans.

  1. (intransitiu) Prendre el primer menjar del dia.
  2. (transitiu, castellanisme) Menjar una cosa per esmorzar, esmorzar de.
    «Després vam esmorzar pa amb formatge i olives negres» (Joan Francesc Mira i Casterà, El desig dels dies, pàg. 271, Eliseu Climent (ed.), 1981)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: esmorzo, esmorza, esmorzem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

esmorzar m. ‎(plural esmorzars)

  1. El primer menjar del dia.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·mor·zar (3)

Vegeu també modifica