estaripén

Caló català

• Pronúncia: /əs.tə.ɾiˈpen/
• Etimologia: Del romaní astarel ‎(«agafar») i el sufix -ipen.

Nom

estaripén ‎(əstəripén) f.

1. presó

Variants

• estaribén, estaribel, estiribén, estiribel

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33