Català
modifica

Informal: occidental /asˈtɾaɲ/
  • Rimes: -aɲ
  • Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

Adjectiu modifica

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

  1. Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
  2. desconegut

Derivats modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

estrany m. ‎(plural estranys)

  1. desconegut
  2. (mallorquí, menorquí) crisantem

Verb modifica

estrany

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar

Variants modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·trany (2)
  • Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany