habilis
Llatí
modifica
Adjectiu modifica
habilis m., f., habile n. (comparatiu habilo, superlatiu habilissimus)
- hàbil, apte
- Ex.:terra frumentis habilis—(«terra apta per plantar blat»)
- Ex.:Nondum portandis habiles gravioribus armis.—(«Encara no prou hàbil per portar armes pesades.»)
- disponible
Declinació modifica
Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | habilis | habile | habilēs | habilia | |
| Vocatiu | habilis | habile | habilēs | habilia | |
| Acusatiu | habilem | habile | habilēs | habilia | |
| Genitiu | habilis | habilium | |||
| Datiu | habilī | habilibus | |||
| Ablatiu | habilī | habilibus | |||