idiota
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /i.ðiˈɔ.tə/, occidental /i.ðiˈo.ta/
- Rimes: -ota
- Etimologia: Del llatí idiōta («ignorant, profà»), segle XV, del grec antic ἰδιώτης (idiṓtēs, «ciutadà simple»), de ἴδιος (ídios, «privat, propi»), usat en contraposició al ciutadà públic que participava a l’àgora. En l’antiga Atenes va adquirir un sentit pejoratiu considerant que aquells que renuncien a la vida política ho fan per incapacitat.
Adjectiu modifica
idiota inv. (plural idiotes)
Traduccions modifica
Que pateix idiòcia
Nom modifica
idiota m. f. (plural idiotes)
- (pejoratiu) estúpid
Traduccions modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: i·di·o·ta (4)