imputador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pu.təˈðo/
Occidental:	nord-occidental /im.pu.taˈðo/, valencià /im.pu.taˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Adjectiu

imputador m. ‎(femení imputadora, plural masculí imputadors, plural femení imputadores)

1. Que imputa.

Traduccions

Que imputa

• Castellà: imputador ^(es)
• Llatí: imputator ^(la)

Nom

imputador m. ‎(plural imputadors, femení imputadora)

1. Qui imputa.

Traduccions

Qui imputa

• Castellà: imputador ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·ta·dor (4)
• Heterograma de 9 lletres (adimoprtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \im.pu.taˈðoɾ\

Americà: alt /im.pu.t(a)ˈdoɾ/, baix \im.pu.taˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Nom

imputador m. ‎(plural imputadores, femení imputadora)

1. imputador

Adjectiu

imputador m. ‎(femení imputadora, plural masculí imputadores, plural femení imputadoras)

1. imputador

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pu·ta·dor (4)
• Heterograma de 9 lletres (adimoprtu)