inquieto

Català

Verb

inquieto

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋˈkie.to\

Americà: alt \iŋˈkie.t(o)\, baix \iŋˈkie.to\

• Rimes: -ieto

Adjectiu

inquieto m. ‎(femení inquieta, plural masculí inquietos, plural femení inquietas)

1. inquiet

Verb

inquieto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb inquietar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·quie·to (3)