Català
modifica

Oriental:  /insˈta/
Occidental:  nord-occidental /insˈta/
valencià /insˈtaɾ/, /insˈta/

Verb modifica

instar trans.

  1. Repetir la súplica o petició, insistir en ella.
  2. En una discussió acadèmica, impugnar la solució donada a l'argument.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: insto, insta, instem

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /i(n)sˈtaɾ/, meridional \i(ŋ)hˈtaɾ\
Americà: alt /insˈtaɾ/, baix \i(ŋ)hˈtaɾ\, austral /i(n)hˈtaɾ/

Verb modifica

instar ‎(present insto, passat insté, futur instaré)

  1. instar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ins·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainrst)


Llatí
modifica

  • Pronúncia: /ˈɪnstar/
  • Etimologia: Potser compost de in+stā-.

Nom modifica

instar n. ‎(indeclinable)

  1. figura, forma, aparença, aspecte, dimensions
    Et cum caeteri laetitia gloriaque ingenti eam rem uulgo ferrent, unus, qui gesserat, inexplebilis uirtutis ueraeque laudis, paruum instar eorum, quae spe ac magnitudine animi concepisset, receptas Hispanias ducebat (Livi, Hist., 28, 17, 2)
    terra ad uniuersi caeli complexum quasi puncti instar obtinet. (Ciceró, Tusc., 1, 17, 40)
    la terra, a l'univers, s'assembla gairebé a un punt.
    Erana, quae fuit non uici instar, sed urbis… (Ciceró, Epistulae ad familiares [Epístoles als amics], 15, 4, 8)
    Erana, que és més una ciutat que no pas un llogaret… (Erana, la qual no era a guisa de vila o llogaret, sinó semblant a una ciutat...)
  2. manera, forma
  3. importància, valor, vàlua
    Plato mihi unus instar est omnium (Ciceró, Brut., 51, 191)
    Per mi, en Plató té la major vàlua entre tots.

Adverbi modifica

instar ‎(seguit de genitiu)

  1. talment, com, igual que
  2. a guisa de
  3. semblant a

Notes modifica

L’expressió sinònima ad instar data del llatí de la decadència.