jurament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒu.ɾəˈmen/, balear /ʒu.ɾəˈment/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒu.ɾaˈmen/, valencià /d͡ʒu.ɾaˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí iuramentum, segle XIV.

Nom

jurament m. ‎(plural juraments)

1. Acte amb que una persona expressa la veracitat del que ha dit o dirà.
2. Acte amb que s'expressa davant d'altres la intenció solemne de fidelitat envers els altres.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: eed ^(af)
• Albanès: be ^(sq)
• Alemany: Eid ^(de) m., Schwur ^(de) m.
• Anglès: oath ^(en)
• Àrab: قَسَم‎ ^(ar) m.
• Armeni: երդում ^(hy) ‎(ierdum)
• Belarús: прыся́га ^(be) f. ‎(prissiaha)
• Búlgar: кле́тва ^(bg) f. ‎(kletva)
• Castellà: juramento ^(es)
• Coreà: 맹세 ^(ko) ‎(maengse)
• Danès: ed ^(da) c.
• Eslovac: prísaha ^(sk) f.
• Eslovè: prisega ^(sl) f.
• Esperanto: ĵuro ^(eo)
• Feroès: eiður ^(fo) m.
• Finès: vala ^(fi)
• Francès: serment ^(fr)
• Friülà: zurament ^(fur) m.
• Gallec: xuramento ^(gl) m.
• Gal·lès: llw ^(cy) m.
• Georgià: ფიცი ^(ka) ‎(pitsi)
• Grec: όρκος ^(el) m. ‎(orkos)
• Grec antic: ὅρκος ^(grc) m. ‎(hórkos), ὅρκιον ^(grc) n. ‎(hórkion)
• Hebreu: שְׁבוּעָה‎ ^(he) f.
• Hindi: शपथ ^(hi)
• Hongarès: eskü ^(hu)
• Ídix: שבֿועה‎ ^(yi) f.
• Islandès: eiður ^(is) m.
• Italià: giuramento ^(it)
• Japonès: 誓い ^(ja)
• Kazakh: ант ^(kk) ‎(ant)
• Kurd: sond ^(ku) f.
• Letó: zvērests ^(lv) m.
• Lituà: priesaika ^(lt) f.
• Llatí: iuramentum ^(la) n.
• Macedoni: заклетва ^(mk) f.
• Neerlandès: eed ^(nl) m.
• Noruec: ed ^(no) m.
• Occità: jurament ^(oc) m.
• Polonès: przysięga ^(pl) f.
• Portuguès: juramento ^(pt) m.
• Retoromànic: engirament ^(rm) m., güramaint ^(rm) f.
• Romanès: jurământ ^(ro) n., legământ ^(ro) n.
• Rus: прися́га ^(ru) f. ‎(prissiaga), кля́тва ^(ru) f. ‎(kliatva)
• Sànscrit: शपथ ^(sa)
• Sard: giura ^(sc) f.
• Serbocroat: заклетва ^(sh), zakletva ^(sh) f., присега ^(sh), prisega ^(sh) f.
• Sicilià: giuramentu ^(scn) m.
• Suahili: yamini ^(sw)
• Suec: ed ^(sv) c.
• Turc: ant ^(tr)
• Txec: přísaha ^(cs) f.
• Ucraïnès: прися́га ^(uk) f. ‎(prissiaha)
• Urdú: حلف‎ ^(ur)
• Vènet: giuramento ^(vec) m.
• Xinès: 誓詞 ^(zh) ‎(誓词, shìcí)

Verb

jurament

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de juramentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·ra·ment (3)
• Heterograma de 8 lletres (aejmnrtu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot