legislàreu

Potser volíeu: legislareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɫə.ʒizˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /ɫe.ʒizˈɫa.ɾew/, valencià /ɫe.d͡ʒizˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

legislàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de legislar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb legislar

Miscel·lània

• Síl·labes: le·gis·là·reu (4)
• Anagrames: alleugeris, alleugerís, güellaries